Record quan als meus alumnes de Filosofía els hi havia d'explicar el perquè d'una assignatura com aquella... i la qüestió es resolía fent referència a LES PREGUNTES... PREGUNTES que en algún moment ens haurem fet i que fan referència directe i indirecte a la nostra pròpia existència.
És per això que vull transcriure les reflexions que, amb motiu de la Pasqua, m'ha fet arribar el Prior de Lluc. En el contexte actual val la pena fer una reflexió seriosa sobre els aconteixements que ens enrevolten i el paper que tots hi jugam.
"La paraula Pasqua (passah) pareix que prové del botet que pegava la gent a una dansa popular, i s'ha estès al salt de l'esclavatge a la llibertat, al Pas de la mort a la vida... La qüestió és si donam el bot falaguer o no el donam! Si feim el salt i ens salvam!
Tantes respostes que no acabam de trobar a qüestions serioses i decisives, on ens jugam la fe, l'esperança i l'amor, el mateix sentit de la vida. Si Crist ha mort i ha ressuscitat per a tots, ha d'esser Pasqua per a tothom: Pasqua per als pecadors, Pasqua per als qui han perdut la feina, Pasqua per als qui se senten desenganyats de l'Església...
Pasqua dels pecadors
Essent així que tots pecam, i jo el primer de tots, permeteu-me que us demani: ¿Ja som alliberat avui vespre dels meus pecats, de les meves infidelitats, de la meva mediocritat, de la meva deslleialtat, de les meves neures i complexos? Supòs que a vosaltres també vos passa allò de la lectura de sant Pau: “Sovint no entenc què faig, perquè no faig allò que vull, sinó allò que detest... ¿Qui m’alliberarà d’aquest cos que em duu a la mort?" El mateix Apòstol contesta: "Déu, a qui don gracies, per Jesucrist, Senyor nostre!” (Rm 7, 15.24-25).
Qui m'ajudarà a fer rodolar la pedra que esclafa la meva vida? I sant Pau respon: “Tal com Crist va ser ressuscitat, gràcies al poder del Pare, també nosaltres emprenguem una nova vida”. Però què és això: Una feina? Una recomanació pietosa? I sant Pau diu: Una mena d’empelt. “Si nosaltres hem estat plantats devora ell per la mort (al baptisme, al sagrament de la reconciliació o del matrimoni, a la consagració religiosa...), també hem de ser-ho per la resurrecció. L’home que érem abans ha estat crucificat amb ell, perquè el cos pecador perdi el seu domini damunt nosaltres.... Viviu per a Déu, en Jesucrist”. D’aquesta manera experimentarem el sentit de la Pasqua per a tots nosaltres, pecadors. D'ara en endavant, no cercarem suport en els nostres mèrits, sinó en la gràcia de Déu!
Pasqua dels sense feina
Passem a una altra pregunta que ens planteja el periodista valldemossí Norberto Alcover: ¿Com oblidar-nos de les víctimes de la crisi econòmica, dels gairebé 4 milions de persones que han perdut la feina o del milió que està a punt de fer crac? ¿Com podem tenir una bona Pasqua sense prescindir de tantes persones que se senten abandonades de Déu perquè nosaltres -que som la mà de l’Altíssim- ens mostram indiferents? Qui ens farà rodolar la llosa que deixa sense sortida la nostra societat?
Són preguntes incòmodes, però molt honestes. Si ells no sopen amb nosaltres, ¿és possible que celebrem la Cena del Senyor aïllats en els nostres altars? ¿Hi pot haver veritable Eucaristia pasqual si primer no ens rentam els peus, ens ajudam i servir els uns als altres? Si no reconeixem a les víctimes de la crisi crucificades amb Jesucrist, ¿com podem res-suscitar amb Ell?
Encara ens podríem fer altres preguntar més globalitzants, que ja feia sant Pau: Si predicam que Crist ha ressuscitat, ¿com és que alguns de vosaltres diuen que les 200 víctimes del terratrèmol de l'Àquila no ressuscitaran? ¿Com és que viviu com els qui no tenen esperança?
Pasqua dels crítics amb l'Església
La darrera pegunta la planteja un bisbe mexicà de San Cristóbal de Las Casas, anomenat Felipe Arizmendi: El Ressuscitat ens envia a la comunitat, però ¿com podem animar-nos a formar comunitat cristiana si ens agrada tan poc la nostra Església? ¿Com podem estimar-la apassionadament, si trobam tants de defectes en el papa, en el bisbe i en els capellans? Qui ens farà rodolar la llosa que converteix l'Església en un cementeri?
El bisbe Felipe contesta: Recolza't fermament en Crist, no et recolzis en les persones, que sempre acabaràs defraudat. Si veus una busca dins l'ull del bisbe, del rector, d'un catequista, no actuïs com un inquisidor extern, sinó com un germà i germana dins la pròpia família. Avisa'ls de les seves faltes en privat; si no t'escolten, vés-hi amb dos o tres acompanyants; i si no es corregeixen, digues-ho a la comunitat, no el denunciïs immediatament a la premsa... La millor forma d’estimar l'Església és una vida humil i sacrificada, servidora i gratuïta.
És bo que la Paraula de Déu ens ajudi a il·luminar la nostra vida, a fer veritat el que celebram en la litúrgia.
M’agradaria acabar amb unes paraules del P. Ramon Ballester al viacrucis d'ahir(Divendres Sant): “El nostre món resta en el Divendres Sant. Cal refer el camí d'Emaús, cal retornar al caliu de la comunitat. Hem d'encendre el Ciri Pasqual. Hem de bastir una nova Pasqua Florida. Si el gra ha mort, brostarà en tanyades de vida. Ressuscitau, Senyor, dins les nostres ànimes. Calau de bell nou el caliu de l'esperança i el foc del vostre amor. Caminau al nostre costat. Feis-nos entendre les Escriptures. De la Pasqua Florida anirem cap a la Pasqua Granada, i amb l'Esperit, donarem els bons fruits de l'Evangeli, caramulls de caritat”. Així sia."
